Natasha i Katia

La llum s’hi projecta a sobre dels cossos que jauen al llit de la intimitat. Voler, escodrinyar la praderia dels sentits aliens, furgar allò inequívoc de la vehemència carnal, contaminar i contaminar-s’hi de besos i de carícies, recórrer la distància sensual entre pilons de marbre imaginari, enlairar la gosadia a sobre del paradís de la glassa...tot. Absolutament tot!

Natasha i Katia, ara, reposen després de l’agonia delitosa dels espasmes. S’abraonen palesant l’alegria dels sentiments encontrats, i ferms en la pal·lidesa de la nit. Un ritual l’amor, o la litúrgia de fer-ne el seguici que marca el plaer, i sense mirar cap principi fonamental que articule els beneficis de la mesquinesa. Lliures i en llibertat.

La pintura d’Antoni Miró ofereix la diversitat per a l’encontre dels cossos. Només el refrec volenterós, plaent de virginals maneres d’entendre el cànon, amida la veritable distància dels impulsos epicuris.

Josep Sou