Moraima i Nena

Intensa hipòstasi s’hi belluga des de la frontera del desig. Moraima i Nena, per gràcia i fortuna d’Eros, arravatades de mans, baten la fina pell del tambor on tremola l’entusiasme, tot fent camí cap a l’eternitat. Moments d’amor; són hores que mai no fineixen, fins que l’alosa del matí desvetlla les amants anunciant les primeres clarors del dia.

Antoni Miró procura, amb els seus pinzells, la necessària harmonia dels moviments eròtics, fills tots de la comprensió i coneixement de l’altre. Nit i dia, o dia i nit, el mateix sembla ser, per confusió de la infinitud que la bogeria amatòria incorpora. Cargolar sense final damunt la superfície del llit és l’atàvica realitat que ara, també, s’aixeca de manera essencial al bell mig de la febre d’amor.

I les mans que acaronen, lleument, les calces, són oronetes que volen lliures per les teulades d’aquest món nostre, i que s’il·lumina cada vegada que un bes apassionat segella la fidelitat d’un encontre fecund.

Josep Sou