Magda

El tall de l’ull esquinçat, junt als llavis sinuosament mefistofèlics, Magda frueix el seu encant, tot llençant-lo obertament a l’espai recollit de la cambra. Una altra vegada Goya resta present, només siga per la formulació en l’aparença exposada de la model. La bruna lleialtat del sexe, cobert per un coixí ròssec de debò, incorpora un tast de veritat subjacent que ens alliçona dels racons vitals per a la continuïtat de l’existència.

Altra cosa seran els calfreds, les il·lusions que ens anem fent a mesura que el temps s’estova per les contrades de la vel·leïtat. Açò, però, és una pintura d’Antoni Miró, i les claus del màgic destí contra la resistència del mots precisos les té el pintor.

Càlculs se’n faran al través dels dies de joia, quan la pertinença ens amide la vocació de deixar lliure l’entusiasme, o el que és el mateix, de la mà farem refugi en temps de mancances.

Josep Sou