Lolita imagination

Hi ha un joc. Una connexió imaginària? ¿La versemblança de la forma que s’hi refugia a la composició en aquest quadre d’Antoni Miró? No ho sabem del cert, però les passes ens condueixen cap a l’observació d’un exercici ofert a quatre mans. Però, encara que només en veiem dues al llenç, no obstant hi ha d’haver, per necessitat, unes altres dues més, a pesar de què no estiguen en tall d’acció vehement, just en aquest moment que la imatge reflecteix. Així, dues mans, amb cura i delicadesa, premen les natges de Lolita, que d’esquena ens nega el rostre, i també la reacció a l’encontre a sobre del seu cos: el de les mans furtives, però molt ben ensinistrades. I les mans de l’amant, sotmeses a la boira dels pinzells, o encerclades per a determinar que es tracta, veritablement, d’un joc amatori, un tant promiscu, transporten la cremor del deler.

I el títol ja invoca el joc i el divertiment. O siga, a fer acréixer la fantasia, i tot per bestreure allò millor que la vida ens pot oferir: l’afany de conquesta i, també, la llibertat per al conreu lliure de les nostres passions.

Josep Sou