Liliana

La mà dreta reposa sobre el maluc i el pit esquerre (un bocinet menut, però eixerit de valent), ho fa a sobre del llençol. Les proporcions de la model, Liliana, denuncien la bonior visceral d’un cos que abraça la bellesa. O, potser, la poesia ha preferit dictar les línies mestres de la darrera composició damunt la pell tibant de Liliana, Del rostre no en sabem, però la carta de presentació del seu cos és, a manera de resum, un sonet de versos alexandrins.

La finesa de la mà que se’ns mostra potser estiga l’evidència de la pregona atenció que Liliana presta al seu cos, i també, però, la sensibilitat en la manera de presentar-lo. Dits llargs i prims, ungles perfectament esmaltades d’un rosa pàl·lid, pell avellutada..., la sensualitat s’hi transporta de manera inadvertida amb el gest que viu a l’èter de manera llangorosa. A vegades un sol gest és suficient per a remoure la capsa on dormen les deixalles de la imaginació. Serà el deler que mai no pren vacances.

Josep Sou