La coreana

D’esquena, com barallada amb el món, la Coreana, des del seu anonimat, reforçat per la voluntat d’amagar el rostre, mostra la pell daurada del seu cos, bru de sol genètic i de vocació canicular a la vora de la mar. La feblesa de la seua constitució i, també, l’abundor capil·lar, determinen les principals realitats en el quadre del pintor Antoni Miró. Sembla, aquesta obra, un retret després de la desfeta; una manera de dir el goig de la victòria que, de tanta bonior, vesteix de vergonya l’ànim de la model, la Coreana.

A vegades les coses són així: senzilles, elàstiques i, potser, un tant sornegueres. I no cal demanar allò que no existeix. Només serà interessant deixar anar la imaginació per a rompre els límits d’una amplada que ens confon, i apaivaga l’essència del nostre menester a l’hora de gaudir l’enginy: potser l’art per l’art? O la poètica de la bellesa sense cap més incorporació icònica que vinga a resoldre un falç entrellat.

Josep Sou