La brasilenya

Potser siga una forma d’anonimat dir-li a una «la brasilera». Potser siga una manera d’identificació referir-se a una persona com la brasilera. Totes dues possibilitats convergeixen en el fet d’equilibrar les raons per a determinar, des del gentilici, de qui estem parlant. Però aquí, en aquesta obra pictòrica d’Antoni Miró, no es tracta de qüestions semàntiques, ni de referències lingüístiques per a identificar la naturalesa de les persones. L’objecte pictòric, si ens ho permeten de dir així, marca la geografia del quadre amb un cos de dona que defuig l’angle inferior de la proposta. Tota nua, com correspon en aquesta sèrie del pintor, confirma, amb el color, la procedència nadiua de la model. Altra cosa serà el posat, un tant extraordinari, de la brasilera que, ofuscada per la voluntat d’amagar l’abast del codi personal, llueix el cul com una joia, ja no captiva, quan celebra, el món sencer que se la mira, la meravella de la seua presència.

Josep Sou