Katiuska

La imatge de Katiuska despullada enceta una nova perspectiva. Ara, la visió se’ns ofereix des de l’alt i per darrere. Els braços li barren, creuats a sobre, la mirada. Només vol sentir; palpar al seu endins la frenètica evidència del moment exquisit que se li ofereix. El temps, sempre, com la custòdia que guareix l’ofrena de la sensibilitat. El temps com una relíquia de la memòria quan, des de l’insòlit, viatja per les contrades de la comunicació. El temps com una fugaç esberla que s’endinsa per la carn molla, o tova, en el punt primitiu del contacte sensual. Katiuska roman a l’expectativa amb els pits nus, de proporcions màgiques per al cos que els sustenta. La model informa, amb avidesa, dels angles de la cambra on s’hi inscriu, i remoreja que la delera potser estiga bastint el desequilibri natural per als moments de partença. Tot s’hi avé en aquesta pintura de l’artista Antoni Miró, quan distingeix la pell cinglada de Katiuska com un mirall on niuar l’esguard capriciós de la volició. Instruments hi ha per satisfer la set que raja esperançada pel doll de la tendresa.

Josep Sou