Ida i Mar de festa

Només part de les cuixes s’hi veu al través de la proposta en la pintura d’Antoni Miró. Dues cuixes i la finíssima tela de les calces d’ambdues: Ida i Mar. En posició amatòria, per la proximitat dels cossos que s’estrenyen, l’un al costat de l’altre, les dones intimen en l’ombra bullent d’un somni agitat i impossible. Hi ha motius per a saber-ne de la joia, i de la vocació de cavalcar el corser de l’afecte o de la tendresa. Hi ha petjades d’alegria en aquesta estança de la incertesa. Hi ha, de bestreta, un paral·lelisme entre un silent murmuri de cançons i la identitat que viu a dessota del conjur metonímic. Sí. Les serpentines sobrevolen i s’hi precipiten a sobre de la generositat de les minyones en estat, ara, de letargia, tot ornant de colors vius el cau verament inconfusible on s’hi cou la delectança.

Josep Sou