Glenda

Només cames enlaire, Glenda ens mostra un sexe aprimat per l’estat que obliga la posició corporal. Voluptuosa manera de restar al llit, nua, amb l’enginy sense cadències inaccessibles; intuïció planera de les causes primeres, i retrobades al bell mig d’un cos que s’hi recreix a partir d’un esguard victoriós. Intimitat, o alcova per tastar la polpa túrgida que s’hi abrasa sense foc, però amb flames de llengua daurada. Glenda, el seu rostre ocult, espera l’hora de sortir al camp a sobre d’un cavall victoriós: crinera resolta, trot ben compassat i panteix cadenciós . A Glenda no li calen fantasies, arrabassades al sostre inconfusible de la nit, li està bé l’esperança de satisfer un cant de llibertat, o la proteica exclusivitat de participar de l’encontre que la situe en l’esfera de la pròpia voluntat: indefugible, canora i legitimada, només que per la seua condició d’humanitat.

Josep Sou