Cari

La barroca presència de Cari il·lustra una altra manera d’estar en braços de la sensualitat, o de l’eròtica manera d’exercir l’exhibició del propi cos efervescent. Cari, resta enjoiada: arracades i anells de diversa consideració vesteixen el seu conhort. També el maquillatge juga un paper important al resultat final de l’escena, doncs ve a realçar les qualitats, suficients i generoses, de la seua boniquesa.

Però aquesta escena, clar està, en té de provocacions de major i fàcil ancoratge: Cari prem ambdós pits construint, amb ells, dues joies d’especial arquitectura: són rodons i de justes dimensions alhora; les aurèoles i mugrons, que fereixen la nit de la cambra, ara s’espitllen per voluntat de la pintura que els reinterpreta. Cari se’ls prem i contempla, satisfeta del regal que la biologia li ha atorgat. L’atzar té eixes coses a l’hora de fer-ne el repartiment de la gràcia. Cari, i el pintor que la immortalitza, poden estar ben contents per la força dels resultats, després de les hores de nocturna labor.

Josep Sou