Camila

Com una gran deessa hindú, Camila resta aureolada damunt la superfície vermella d’un gran llit immens. La rodonesa del seu cos precipita l’escena cap a la substància formal de l’exposició. Els pits, de qualificada factura, són cridanera emoció de bellesa, i de fortuna per l’arrel que s’instal·la al repartiment còsmic, augural i sinuós, dels beneficis de la carn. Els braçalets al canell i, també, al turmell, glorien la presència altiva de Camila, o Sarasvatí: deessa de les arts, la creativitat, l’intel·lecte i de les lletres. Inspiració, en la senzillesa del posat confortable, per al pintor Antoni Miró, que amb els pinzells ens trasllada, per encantament i disponibilitat, al gaudi, a l’exotisme d’àmbits subtils, i radicalment comprensius amb la textura amable de la tebior, tan discreta. L’art s’hi contextualitza amb el zel representatiu de les passions que s’hi fonen al greal mirífic de la vida. Així de natural. Així de vertader.

Josep Sou