Berta

Una mena de sinècdoque visual (la part per la totalitat) s’hi confirma en aquesta pintura de l’artista Antoni Miró. Si el fragment de la model que podem contemplar és d’aquesta alçada, imaginem doncs com ha de ser, des del punt de vista estètic, la totalitat. Els ulls dels receptors, mixturats als ulls de Berta, experimenten la fruïció que facilita la profunditat del llambrec. Amb la maragda intensa a l’iris, la visió s’hi dirigeix cap a un horitzó de dubtós proveïment. Una llunyana fantasia s’incorpora a l’esguard, mentre la vitalitat del verd s’hi perd dins el deliri quasi impossible de pair. Pensem: no sembla possible tanta radical puixança si no ha estat mitjancera la mà d’un heroi; un greu soldat amb darga i llança. Però, per passar a la posteritat dels cants epinicis cal, sempre, l’extraordinària intervenció de la fortuna, només siga en forma d’antic gladiol.

Els capricis de la vida: ací cull i allà diposita l’engruna precisa, quan afavoreix la floració d’un fruit ben saborós. El fruit de la passió.

Josep Sou