Ange

Ange no vol, ni pot, dissimular la voluptuosa percaça que en fa del moment màgic, o del triomf en la dissolució de les regnes. Ange s’hi defuig de la seua condició immarcescible en l’ús de la raó. Ange prem amb força les dents incorporant vehemència i passió al fet amorós. Ulls tancats, i cabells com una espessa serralada, viuen als camps sadolls d’aigua fresca, i amb la il·lusió que puguen guarir les ferides de la xafogor immensa. Així el món, el sojorn, la petitesa de la cambra, no obstant la confluència de la química que desperta les necessitats del plaer intens. Potser aquesta obra siga un retrat de les maneres obertes d’abordar l’acompliment del desig. O potser només siga l’aprehensió d’un instant precís on l’auguri satisfactori viatge damunt les ales d’un cupidell trapella. La pintura i l’artista viuen la commoció que s’hi belluga enllà de la proposta plàstica, i en la captura visiten les voltes del cel domèstic que se’ns precipiten a sobre.

Josep Sou