Andrea

Amb cara de circumstàncies, asseguda a sobre d’una superfície incerta, Andrea exhibeix, tot mostrant sense enutjos ni cap tipus de fre, l’harmònica boniquesa del seu cos. Una minsa cadeneta al turmell serà l’única presència de l’or en la seua humanitat. Rodona quant als pits i les cuixes, la model s’ensuma els misteris de la fragilitat: enyors, recances indefinides, manllevades costums d’admetre l’incògnit, i a dins la pluja d’emocions que viuen al compàs d’una cobla que rebota, neguitosa, contra els cantons de la ciutat amada, encara exuberant d’aromes i virtuts ancestrals.

Només s’endevina el sexe, car no s’hi mostra a les clares al través del conflicte carnal de les cames. Però hi és, clar està, tot per sovintejar les onades que l’amor determina en la caliditat d’una cambra que, de bat a bat, s’hi obre a l’aire suau de la fosca immensament fragant.

Açò té la pintura: ens il·lustra, ens commociona i, a la fi, ens deixa fer un tast de vida, un pessic d’essencialitat, amerat d’instants concrets..., tot plegat, potser, l’existència en plenitud.

Josep Sou