Gil-Albert (2004) Subsèrie
Un record que no és nostàlgia. Unes mirades que superen el temps. Uns anys habitats per les paraules ajornades i els silencis cridats. Un color caut, algunes ràfegues viscudes en roig o en blau sobre els draps existencials d’un rostre viatger. Unes lletres insistents: versos, telegrames, títols, incitacions. Uns detalls atrapats, celebrats, fets història. Unes pulsacions en el nervi de la memòria. Una retrobada.