A Salvador Dalí

Podríem considerar Salvador Dalí com un «veritable artista». Un artista que respira l’art a tots els seus actes: quotidians i públics. Sense solució de continuïtat. Sempre artista. Un home esdevingut art, i on el seu tarannà és, potser, més arriscat que no pas la seua creació. El mot surrealisme troba amb ell perfecta acomodació, doncs subverteix l’ordre natural de les coses per a oferir una altra visió del món, un altre rigor per a auscultar la naturalesa que viu reclosa al si del nostre pensament, de les nostres dèries i, potser, del nostre coneixement. Dalí és Dalí! La pintura de Dalí és Dalí!

I per extensió cadascuna de les activitats vitals de Dalí, no són la manera d’acarar la realitat que Dalí en proposa, no. Totes i cadascuna de les seues accions denuncien l’art, i la constant significativa com a patrimoni del fer creatiu. Dalí és Dalí! I per extensió, i per exemple, la literatura de Dalí és la transhumància del fet pictòric al fet de l’escriptura. Sí. La literatura automàtica, com un riu verbal sense fre ni aturador possible, s’hi manifesta a la seua producció. Escriu, Dalí, com pinta Dalí. I parla Dalí com escriu i pinta Dalí. La coherència en la desconnexió de la realitat per a generar uns mons farts de fantasia i d’il·lusió. Mons inversemblants , tots plegats en universos que s’hi esllavissen per les branques d’arbres despullats, i de territoris desèrtics. La memòria flueix a bots i barrals quan s’hi substancia el fet creatiu. És l’art! És Salvador Dalí! És l’home reconstruït en artista. És l’home sofisticat que genera la indústria de la imaginació portentosa. És l’home surrealista!

I Antoni Miró, que ja ha conviscut amb ell en llargues hores de feina, tan acurada i selecta; que l’ha incorporat al seu propi destí en la pintura que ens lliura; que l’identifica singularment en la troballa de les seues pintures, avui ens el presenta en aquest retrat: ulls vius, bigoti esmotxat, atent al futur que viu més enllà del quadre, fortament ensinistrat per a guanyar, també ara, una engruna de plaer hipnòtic.

Josep Sou