A Ramon Llull

Un resum, en aquest cas, mai no serà suficientment positiu, o possible. Parlar de Ramon Llull equival a escriure milers de pàgines, doncs milers són les que ell ha escrit al llarg de la seua dilatada vida mística i creativa. No obstant, sí direm de l’autoritat que l’abilla a l’hora d’emprar diverses llengües per a bastir el seu corpus filosòfic-conceptual: català, llatí, àrab i occità, han estat suport fonamental per al seu pensament i el posterior trasllat literari. I l’obra que ens ha deixat, tan extensa com intensa, no s’hi conforma amb vora de tres-cents exemplars, on la filosofia, la poesia, els diàlegs, els tractats, la novel·la, etcètera, han estat conreats amb la mateixa finesa interpretativa. També l’home de Déu, amb un llarg pelegrinatge per terres «d’infidels» ha estat la vital necessitat que ha sentit Ramon Llull de dur la creença religiosa més enllà de les seus fronteres. Una vida, a la fi, dedicada al conreu del pensament, de l’art i de la religió. Els títols que comprenen la seua obra han servit, en molt diverses ocasions, de referència i inspiració a tants d’altres escriptors que han pogut esguardar al través de la finestra oberta de les seues propostes: Blanquerna, Fèlix o Llibre de meravelles, Llibre de les bèsties, Ars magna...

I en aquest retrat que l’artista Antoni Miró en proposa, la llum que il·lumina el rostre del franciscà Llull s’acut com a eina ben principal. Llull com un sant, ara travessat per l’experiència mística que el transporta vers un horitzó d’inefable pregonesa. S’hi magnifica Llull i guanya, per l’especial manera d’ésser integrat als límits del quadre, la categoria de la celebritat. Ens va regalar una llengua per a crear; per a assolir la plenitud en la custòdia de la fantasia i de la ciència.

Josep Sou