A Rafael Alberti

Protegit pels merlets de la fortalesa, al capdamunt de la torre de guaita, el mariner vigila els plecs de la mar, amb esguard atent, penetrant i ben a punt per a cridar, si això fos necessari, la veu d’alarma que precedeix el combat. Ni la rutina ni el cansament, dificulten l’empresa de guardar vida i herència dels companys. És un menester, amanit per les deixalles de l’austeritat, de bon grat assolit, no fos que altre imperi, amb la dèria de fer nous guanys, encetés la vora de la platja amb l’ambició de la bruta carena que viu a dessota del vell fustam. Així Rafael Alberti, mariner, faedor de cançons i de colomes en llibertat, rigorós versaire on la cadència és el mèrit principal, esquemàtic il·lustrador de paus desitjables, fidel continuador de la clàssica manera d’embastar els mots en la química exacta del vers, traductor de la hipnosi del temps als ulls d’una tan excel·lida virginitat, encara..., aporta la força justa per a bastir nous suports que minven la tristesa del món que s’esfondra. El seu món. O potser només siga una il·lusió...[Ya el buque de los años/ con la brújula rota/está varado/En el cielo/quietas a media asta/ las miradas de los luceros/Solo una barcarola/ilumina los vientos/y oscurece las olas]¹ Es deleix per cantar, amb la veu aguda del «jondo», la mar, la vida, la cultura que amera les robes de la llum en la fugacitat de l’instant. Poeta de la brisa, de la captura d’imatges impossibles, i del temps del dolor i de l’angoixa que postil·la el sofriment innecessari...

[...El dólar/Papel del crimen pronto para ser cubierto y enterrado/por la más luminosa materia fecal libre de los hombres/¡El dólar! ¡¡El dólar!! ¡¡¡El dólar!!!]² Combatent, sempre, com ho és el pintor Antoni Miró també, el poeta lliura uns versos punyents a la vora de l’obra de l’artista alcoià, que s’hi fon en un tot unitari. Des de la pintura, ara, irromp la veu sense reserves del poeta compromès amb la vida que va més enllà del sarcasme capitalista. O la qüestió de la lleialtat als principis.

1. Alberti, Rafael, 1977 (Poesías anteriores a «Marinero en tierra», 1920-1923), en «Canciones del Alto Valle de Aniene», Losada, Buenos Aires, p. 216

2. Alberti, Rafael, 1982, El Dòlar (Antoni Miró), Obra 1973-1979-Pintura-Escultura-Objectes-Gràfica, Edicions Canigó, Barcelona, p. 11

Josep Sou