A Montserrat Abelló

Quan una vida és tan intensa, o entregada, que clama, a vegades, per un espai de pau i tranquil·litat, però no pot reeixir-se’n fàcilment, segurament la referència farà esment a allò que ha estat, sens dubte, l’existència de Montserrat Abelló. Poeta amb més d’onze llibres editats: Vida diària, Dins l’esfera del temps, Memòria de tu i de mi, Foc a les mans, entre d’altres; traductora exigent de poetes anglosaxones: Sylvia Plath, Iris Murdoch, Margaret Atwood, etcètera; traductora a l’anglès d’autors clàssics catalans: Salvador Espriu, Maria Mercè Marçal, Maria Àngels Anglada, Olga Xirinacs..., conformen, a grans trets, el treball incessant d’aquesta dona de lletres. Però no només açò, també solidàriament ha compartit durant un llarg temps d’exili l’atenció cap als refugiats. La seua llarga trajectòria ha estat premiada arreu, i reconeguda la noble tasca de l’estudi, la reflexió literària i la posada en continu valor de la poesia escrita per dones amb la publicació d’antologies que han significat la llum per una bona part d’elles: El Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, La creu de Sant Jordi, Premi Nacional a la Trajectòria Professional i Artística, entre d’altres reconeixements li han estat concedits en diversos moments de la seua, afortunadament, extensa dedicació creativa.

«...La vida hi crema sotmesa/a una roda que gira./L’eix clavat endins/ganivet que enfondeix/la ferida. La sang/hi brolla calenta./El moviment del seu fluir/un pèndol que retorna sempre/al mateix lloc d’origen.../ Versos (de Foc a les mans) que il·luminen la consciència d’allò que és la vida, Allò que significa el batec existencial, arronsat pel costum de viure. Una reflexió acurada que determina, no obstant l’escepticisme, la vocació de fer via, a pesar d’entrebancs inútils.

Antoni Miró, que n’ha fet la coneixença de tot allò de referent a la trajectòria vital i professional de Montserrat Abelló, decideix incorporar-la a la seua galeria de Personatges, en primer lloc per a honorar l’escriptora compromesa amb la causa de les dones i amb una obra, la solidesa de la qual ha restat reafirmada pels guardons rebuts i, clarament, per la professió. I darrerament, en segon lloc, per l’aprofundiment de la seua vocació identitària, sempre al costat de la seua literatura i dels actors que l’han feta possible. El retrat n’és l’expressió de l’alegria, també, però, de la bondat.

Josep Sou