A Miquel Martí i Pol

A Esbós de lletra a Antoni Miró, entre d’altres moltes coses més, ens plau assenyalar aquests versos que segueixen: Et penso molt, amic llunyà, i em plau/conversar amb tu silenciosament/ per convertir la quietud en cant/i guanyar espais de música subtil.] ¹ El poeta canta des de la distància l’amistat i evoca llargues hores de conversa amb l’artista d’Alcoi. Martí i Pol, poeta de la contenció, de l’aparent senzillesa, també, ara, s’esdevé com un místic contemporani. Cull càlides metàfores del boscam on creixen lliris i també la sentor dels geranis. L’amor, no només un cant per obrir les portes de l’enfony; l’amor irisa, tan pertinent, per l’abordatge de la passió. Mentre, el vaixell de l’existència solca la infinitud d’un mar discret.

Somriu Miquel Martí i Pol des de la finestra del seu quadre i precipita l’esguard cap a la vastitud de la saviesa, que ja l’abasta. Tot de blaus, un cel que vagareja inquiet, testimonia el feliç encontre entre el pintor i el poeta: hores de silenci en la recreació d’un idil·li constant. Al frec harmoniós dels pinzells viu la captura de la imatge, també, però, del gest.

1. Martí i Pol, Miquel, 1992, Esbós de lletra a Antoni Miró, Web Portalart Antoni Miró. Universitat d’Alacant. Aquest poema ha estat enregistrat amb veu de la periodista Núria Casanova i Callís.

Josep Sou