A Lluís Companys

No podríem encabir en aquestes curtes ratlles tota la trajectòria que honora el PERSONATGE. Sí, però, podem assajar de fer un curt recorregut emocional pel que significà el seu compromís amb la història del seu poble, el poble de Catalunya. Companys ha suposat la lluita permanent, des del vessant polític, de l’home que creu fermament amb el seu destí. I que creu, clar està, amb la determinada convicció del qui observa la realitat des de la primera línia, sense gaires pors als franctiradors que s’hi amaguen pels cantons de l’obscurantisme insatisfet. Lluís Companys des de les institucions catalanes, i espanyoles, ha contribuït a la construcció il·lusionant d’una societat distinta i distintiva. Ha formalitzat mitjançant fets precisos i acurats l’organització dels afers públics en benefici de la causa de la catalanitat; també, però, de la causa republicana. El perill no li impedí d’apurar els mitjans que tenia a les mans, fins les darreres gotes que la possibilitat atorgava, ni entrebancà els canvis pertinents quan aquests albiraren noves notícies de llibertat. No deixà mai de banda els esforços, ni tampoc els riscos que comportaven. Voluntat i deler foren fonaments de l’embranzida que tothora dugué endavant per aclarir la realitat política del seu país. Un 15 d’octubre de 1940, ai!!!, després de tant, i de tant de coratge, els fusells silenciaren la seua veu. No el seu testimoni...

L’artista Antoni Miró, fidel als seus principis, i la gratitud per bandera, aixeca un retrat a l’home bo; l’home que fulgura, encara, al si de l’estança catalana. Ardida empremta bestreta de la tinta dels pinzells.

Josep Sou