A Josep Renau

Artista prolífic i versàtil: pintor, fotògraf, cartellista, fotomuntador, professor, etcètera, prestà un gran servei al món de l’art durant la comtessa de la Guerra Civil a Espanya. Els seus cartells han estat, des d’aleshores ençà, un veritable símbol representatiu de la lluita que enfrontà els bàndols en litigi. També el treball muralista, tant a terres espanyoles com a l’exili mexicà, fou una ocupació i una ferma voluntat de magnificar les causes bàsiques dels malaguanyats perdedors. El seu art, diuen, fou inexcusablement polític. Sempre jugà les cartes republicanes tot contribuint, amb la seua rigorosa oportunitat, a la salvaguarda del patrimoni artístic nacional. Fou Josep Renau, malauradament, un home de l’exili: França, Mèxic, Alemanya Oriental, motivat, naturalment, per les seues idees esquerranes, i pel compromís social que tothora havia assolit. Home allunyat dels oripells i d’enorme treball al ras del terra.

Amb esguard un tant taciturn, i amerat de marrons, projecta la mirada vers un infinit que potser no hi és. Antoni Miró tria el posat de perfil i ofereix la concentració de Renau que cerca la quimera més enllà d’aquesta ribera de la vida; més enllà de les causes, totes, que haurien de guarir les nafres que el temps no acaba de tancar, doncs moltes, massa potser, encara resten obertes.

Josep Sou