A Josep Mª Llompart

Potser un savi dels grans. Un veritable i constant home de lletres. Un intel·lectual compromès amb la causa de la cultura catalana. Des de les institucions, també..., un laborar sempre seguit a l’entorn del vincle indissoluble de la llengua comuna. Si més no un exemple on poder emmirallar-se per a ben distingir l’oripell de la profunditat en les conviccions, quan vinculen els hòmens de Catalunya, Illes Balears i País Valencià amb la fermesa que cal. Podem llegir la intensitat de la determinació amb què canta aquest tercet que en segueix: [...i em faig envant, enllà de negre i blanc,/ànima endins enarborant bandera:/damunt del groc ditades d’aspra sang.],¹ pertanyent al sonet «Ciutadà sóc de dúctil territori.» Poema que s’endinsa per contrades d’identitat i pertinença, i que alhora vincula la tasca creativa del poeta i assagista Josep Mª Llompart amb les il·lusions de substanciar la pàtria benvolguda dels catalanoparlants.

I l’artista Antoni Miró projecta el rostre del poeta erudit immers en la claredat del jorn, il·luminat per la formulació d’un deure inexcusable. L’ «home de lletres» viu per a deixar l’empremta que hi farà guanys dins la capsa col·lectiva i universal.

1. Llompart, Josep Mª, 1986, en Nou segles de poesia als Països catalans a cura de Celedoni Fonoll, Edicions del Mall, Sant Boi de Llobregat, p. 411.

Josep Sou