A Jordi Valor

Tais-toi!!! Ens llença el mestre Jordi Valor i Serra, togat amb el guardapols d’un blau, ja, esvaït. Enèrgic, alhora, però, amb infinita comprensió, inclús ens atreviríem a dir tendresa. El mestre Jordi Valor ho era de tot i del tot. Un mestre de repàs, on anàvem, indefectiblement, per a assegurar-nos una mica de coneixements (també de coneixement), que ens permeteren de passar, sense gaires problemes, el curs.

I del francès, llengua de cultura d’aleshores, a la geografia. En aquest territori, mai millor dit, és on Jordi Valor, el nostre mestre benvolgut, guanyava més enters. Aprofitava, la seua sensibilitat així li ho permetia, l’ocasió per a capbussar-nos dins les terres nostrades: De la muntanya i de vora mar fou, si més no, com una mena de llibre de capçalera per a practicar escorcolls per allò que després ha vingut a anomenar-se: el nostre entorn immediat. La nostra terra, la consciència de pertinença, la riquesa aromada de la flaire muntanyenca, el veïnatge de la mar, la comprensió del tast salabrós de les ones de la cultura, tot comunicat, amerat, des de la seua veu profunda, tranquil·la i reblerta de bona pasta, augmentava el nostre orgull i ens feia sentir-nos-en molt afortunats d’ésser d’ací. El mestre Valor, ara en el record, i en la gratitud per l’exercici que en féu de bonhomia.

I Antoni Miró, que en té el coneixement absolut de la vàlua d’aquest home d’ampla singularitat, ha volgut fer-ne el seu retrat. Ha desitjat d’incorporar-lo al tauler principal dels seus homenatges particulars. El blau que tiny el rostre de Jordi Valor, amb el somrís d’humanitat que s’escola al través dels seus llavis, confegeixen una sort d’humanitat que abunda en garanties d’autenticitat. Quina sort poder ser pintor! Quina fortuna detenir el temps per a ocupar un espai d’eternitat! Quina meravella conquistar, des de l’esguard, el volum abstracte de l’esperit!

Josep Sou