A Joan Coromines

El filòleg. El lingüista. El romanista. El professor. Paradigma de la profunditat i ampli abast en l’estudi de les llengües castellana, catalana, aranesa i occitana. També: el catalanista, el republicà, l’antifranquista, i l’exiliat per raons de política determinació.

Arquitecte, és una manera de veure-ho, d’obres monumentals, la magnitud de les quals resta ben a la vora d’una gesta èpica: Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana, Onomasticon Cataloniae, Breve Diccionario Etimológico de la Lengua Castellana..., etcètera, marquen una fita d’altíssim reconeixement, dins i fora de les nostres fronteres. La seua saviesa il·lustra encara la totalitat dels més importants estudis de la romanística contemporània.

La vida, a vegades, té eixes coses. I dóna fruits exquisits fent còsmica immersió dins la voluntat d’un home. Joan Coromines, des de Chicago a Pineda de Mar, marca una època i facilita l’esdevenidor. No només és un home d’estudi i reflexió científica, també contribueix de manera entusiasta a la generació de força institucional en favor de la cultura, i de tot allò que viu al seu entorn. L’home que deixa la seua torre d’ivori per a participar de forma activa en la construcció de nombrosos ben socials per a regalar dinàmiques de prestigi i estudi assenyat a tothom.

Mereix la virtut d’una obra executada per l’artista Antoni Miró? El pintor no s’ho pensa massa, i amb els pinzells li encomana tota sort d’afectes quan li aixeca el reconeixement. S’estableix un corrent d’emocionant respecte.

Josep Sou