A Francesc de Borja Moll

Una vida, la de Francesc de Borja Moll, dedicada fonamentalment a empènyer l’estudi i la formació en llengua catalana, realitat que mai no va poder fruir a la seua joventut per manca de possibilitats reals, doncs la «circumstància» política i social de l’època no afavoria, precisament, aquesta bàsica necessitat de les persones nascudes a l’àmbit lingüístic català. Fou educat per Mossèn Alcover, a Mallorca, de qui fou ajudant, i per a conduir l’obra monumental del Diccionari català-valencià-balear. És en aquest tan prodigiós treball on s’hi resum bona part de l’interès dialectològic que s’aferma al voltant de la llengua catalana, i on Francesc de Borja Moll dedicà gran part dels seus esforços, talent i entregada generositat.

Des de la solitud, o bé des de la incomprensió en no poques ocasions, és quan l’instint de l’home obstinat s’hi avé per a capgirar els difícils angles de la dificultat. Les societats tancades, quasi hermètiques, bastides per llargs silencis obligats, entrebanquen l’esforç que significa arrencar el claper de la foscúria indigesta. I Francesc de Borja Moll lluità, a vegades massa sol, contra la tramuntana dels indolents.

El «regatino toscano» que presideix el quadre que Antoni Miró dedica al filòleg Francesc de Borja Moll, junt al color que estableix signes pretèrits en la imatge, conformen l’homenatge que mereix tanta dedicació, fermesa i vocació per la cultura lingüística dels catalans.

Josep Sou