Vicent Sanchis

[...]Per a l’artista, sàviament madur, “l’art, i més concretament la pintura, és una manera precisa de parlar”. Antoni Miró no parla per no callar, perquè calla i encara diu que no calla prou. Parla per fer pensar. Deixa córrer les seues paraules, la seua pintura, per fer gaudir de la reflexió necessària en un món que vol millor. Pintura “realista”, doncs, per facilitar la reflexió i la presa de decisions? Sí. I no: “Encara que la meua pintura siga realista, no ho és mai del tot. Només imita, en alguns extrems i mesures, la realitat”.

[...]