Sol Ferri

[...] Este mag té una caixa en què guarda totes les realitats, totes les mentides, tot el que va ocorrent en la història en què viu. Tot un món dins d’una caixa. Un univers propi en què s’acumulen les imatges, les icones, les bicicletes de mil formes, les dones nues i suggeridores, les pales excavadores vives, la natura, l’home com a part d’esta natura... De tant en tant, eixa caixa s’obri i Antoni trau una imatge; se la mira, se la remira, hi pensa una mica i la transforma en un quadre: ha fet màgia.[...]