Antoni Gascó

S’ha escrit molt, i bo, de l’obra d’Antoni Miró. Tant que possiblement és un dels més analitzats d’entre els artistes contemporanis de l’antic sol ibèric, el de Tartessos, el d’Indíbil i Mandoni, el de bruixes i camins d’estelada, el de moros i cristians, el de sants i truans, el de papes i antipapes, el de “La Celestina” i Santa Teresa, el d’inquisidors i erudits nigromants, el d’invasions i diàspores... I és natural perquè la seva obra té, des de l’inici, continguts molt plurals rics en iconografia que revelen unes preocupacions socials i sensitives, fruit d’una capacitat d’observació i anàlisi, tan sols parells a la seva exigència d’expressió estètica. [...]