De fet, cada quadre d’Antoni Miró sembla transmetre una història. És com si l’expressió de la nuditat portés amb ella, indefugiblement, l’argument d’una vida.
Observa els tres quadres que tens a sobre. Inventa’t una història sobre els personatges, imagina què els ha portat just al punt que retrata Antoni Miró i dona una continuïtat i un final a la història.
Ja se sap que les modes canvien i els gustos es modifiquen amb el temps per qüestions culturals. El culte al cos no està exempt d’aquestes variacions.
Segur que recordes el quadre de Rubens anomenat Les tres gràcies.
Antoni Miró en fa una recreació l’any 1968 i un altra el 2015
CADA PERSONA TÉ UN IDEAL DE BELLESA
NO S’HA DE CRITICAR L’ASPECTE FÍSIC DE LA GENT
Preguntes
- 1 Quines diferències observes entre els dos quadres a nivell d’estil? Quin t’agrada més? Per què?
- 2 El cos que ofereix Rubens en els seus nus, et sembla dins dels cànons actuals de la bellesa? Per què?
- 3 Quin consideres que és el cànon de persona sexi en l’actualitat? Coincideix amb el cos que en realitat té la majoria de la gent del teu entorn?
- 4 Creus que és més saludable la imatge dels cossos de la gent que t’envolta o la imatge d’anorèxia que ofereixen la majoria de les models?
Antoni Miró mostra de manera explícita els cossos despullats. Les obres de la sèrie dedicades a Nus i nues són un compendi de figures humanes despullades o mig nues que s’exhibeixen sense pudor al davant de l’espectador.
L’erotisme, per tant, configura part de l’obra composta per nus i nues. Els cossos no són elements passius que es mostren, sinó que esdevenen instruments a la recerca del plaer o simplement de llibertat.
Malauradament la possibilitat de tenir la llibertat de mostrar el cos nu no es dona a tot arreu de la mateixa manera.
Observa aquests quadres d’Antoni Miró:
Hi ha una gran diferència en l’expressió del cos entre aquests dos quadres d’Antoni Miró que representen dos mons molt distints.
Preguntes
- 5 Quines diferències entre aquestes dues concepcions de la vida hi ha? A què són degudes?
- 6 Quines limitacions té la dona en els països àrabs? I en la nostra societat?
- 7 Tothom en la cultura occidental accepta el primer quadre com a adequat? Qui no ho fa?
LGTBI +
Deia Ovidi Montllor en una de les seues cançons: “De part dels bons, fins a la mort”. Hem vist que Antoni Miró sempre pren partit per aquells que són perseguits, pels més febles, pels que volen guanyar els seus drets. Per tant, és lògic que un col·lectiu tan important com el LGTBI+ tinga reflex en les seues obres.
Observa aquests quadres
El poeta Josep Sou té uns escrits delicadíssims sobre les sensacions que li produeix aquest quadre. Si vols saber-ne més, segueix l’enllaç: Natasha i Katia en cervantesvirtual.com
Liliana
La mà dreta reposa sobre el maluc i el pit esquerre (un bocinet menut, però eixerit de valent), ho fa a sobre del llençol. Les proporcions de la model, Liliana, denuncien la bonior visceral d’un cos que abraça la bellesa. O, potser, la poesia ha preferit dictar les línies mestres de la darrera composició damunt la pell tibant de Liliana, Del rostre no en sabem, però la carta de presentació del seu cos és, a manera de resum, un sonet de versos alexandrins.
La finesa de la mà que se’ns mostra potser estiga l’evidència de la pregona atenció que Liliana presta al seu cos, i també, però, la sensibilitat en la manera de presentar-lo. Dits llargs i prims, ungles perfectament esmaltades d’un rosa pàl·lid, pell vellutada..., la sensualitat s’hi transporta de manera inadvertida amb el gest que viu a l’èter de manera llangorosa. A vegades un sol gest és suficient per a remoure la capsa on dormen les deixalles de la imaginació. Serà el deler que mai no pren vacances.
Josep Sou
El sexe, de manera habitual s'atribueix en funció dels òrgans sexuals
Aquests quadres ens expressen en principi el sexe biològic, una dona i un home.
Però la identitat sexual és la identificació que la mateixa persona es fa de si mateixa, si es considera home o dona i que pot coincidir, o no, amb el sexe assignat.
Creus que sols mirant un cos el podem classificar de masculí o femení? Mira aquests quadres.
El sexe biològic no sempre coincideix amb la identitat de gènere.
Ens preguntem:
Quin tipus de nen o nena soc?
Creus que la sexualitat és una decisió de cadascú, única i irrepetible?
Sents que el més important en una persona és ser un mateix?
Penses que tots els xics i xiques creuen i volen el mateix quant a la seua sexualitat?
Davant de l’afirmació:
La sexualitat d’una persona depèn de diversos factors com el sexe biològic, la identificació sexual personal i de per qui et sents atret.
Hi estàs d’acord?
Creus que se'n parla prou de la diversitat sexual en el vostre entorn?
La denominada normalitat dona, home, heterosexual no és real, és una més dins de la identitat de gènere.
Les persones trans mostren que el sexe i el gènere no tenen per què coincidir, és a dir, es pot néixer amb vulva i identificar-se amb el gènere masculí o nàixer amb penis i sentir-se de gènere femení.
L'orientació del desig té a veure amb quines persones ens atreuen, exciten i enamoren, pot tenir vulva, definir-se com a xic i anar amb xics, amb xiques, amb persones trans. La diversitat sexual i de gènere és molt ampla. Per tant, els pot atreure el sexe oposat, el mateix sexe o poden ser transsexuals masculins o femenins, fins i tot uns altres es poden identificar tant amb el gènere masculí i femení com amb la neutralitat.
La transició cap al gènere ha d’estar guiada pel que cadascú sent.
Penses que s’ha de veure i de viure la diferència com un valor positiu i una oportunitat per a créixer personalment i col·lectivament? Per què?
Creus que és socialment favorable ser tolerants amb tots els codis de gènere per treure pressió a qui està prenent una decisió sobre la seua sexualitat? Per què?
Estàs d’acord amb el fet que la diversitat és natural i que cal potenciar la reflexió i mostrar aquesta diversitat? Per què?
El tractament de la diversitat sexual suscita encara avui molts conflictes, i no sols en països on està perseguida qualsevol forma d’estima que no siga l’heterosexual. En el nostre món occidental encara sentim habitualment notícies sobre agressions o burles a aquests col·lectius.
MATERIAL PER AL DEBAT
Penseu que cadascú de nosaltres vivim la sexualitat de maneres diferents? Per què alguns col·lectius pateixen menyspreu i odi per una part de la societat?
Tots som sexuats, però, se'n parla prou de sexe, amor, afecte, atracció i desig, de respecte i de no discriminació envers la diversitat sexual?
En els nostres dies, penseu que hi ha igualtat de drets de les persones per a estimar a qui vulguen?
Què penseu de les agressions homòfobes? Creus que afecten tota la societat? És important que les arts plàstiques, la literatura, el teatre, la musica, etc parlen de la diversitat sexual? Per què?
Les imatges poden ajudar a normalitzar les diferents maneres d’estimar, promoure la sensibilització vers la diversitat afectivosexual i ajudar a tenir-hi actituds positives?
El problema de les agressions homòfobes és un tema que implica únicament als gais, o afecta tota la societat?