Preguntes
- 1 Llull va escriure més de 250 obres. En coneixes alguna?
- 2 A banda del pensament filosòfic plasmat en la seua “art”, per què més és conegut Ramon Llull?
- 3 Freüd és considerat el pare de la psicoanàlisi. Saps en què consisteix aquesta tècnica mèdica?
- 4 Coneixes una obra de Freüd que es diu La interpretació dels somnis? De què tracta?
Preguntes
- 5 Els surrealistes estan molt influïts per les teories freudianes. Coneixes l’obra de Dalí?
- 6 Què et semblen els quadres de Salvador Dalí? On creus que apareix l’element surrealista en l’obra daliniana?
- 7 Quines teories i idees del pensament marxista coneixes?
- 8 A quins moviments polítics va donar lloc la ideologia de Marx?
- 9 Creus que les teories de Llull, Freüd o Marx estan encara vives? On i per què?
La filosofia i l’art tenen una gran interacció, sobretot en un art com el d’Antoni Miró que no naix només per aportar bellesa, sinó que té una forta càrrega conceptual, emocional i de consciència.
Aquesta escultura es diu La pipa (2009) i és una lectura pròpia realitzada per Antoni Miró a partir d’una obra molt coneguda de Rene Magritte.
És una imatge que porta a la reflexió.
- 10 Aquesta escultura és realment una pipa?
En realitat no ho és del tot. És la imatge d’una pipa perquè, si ho pensem detingudament, ens adonem que no es pot fer servir per fumar. La reflexió al voltant de què són les coses i si nosaltres entenem com una realitat el que tan sols n’és una simple imatge es pot relacionar amb el mite o l’al·legoria de la caverna de Plató.
Coneixes aquest mite?
Ací pots trobar-ne una explicació: Al·legoria de la caverna [wikipedia]
Preguntes
- 11 Què creus que vol dir Plató amb l’al·legoria de la caverna?
- 12 En realitat, el que veiem al nostre entorn és la realitat o tan sols n’és la imatge idealitzada?
- 13 Com si fórem els protagonistes de la metàfora de Plató, ens creiem com a cert el que mostren les imatges de la televisió?
- 14 Estem segurs que els mitjans de comunicació ens conten la veritat? No ens manipulen? No ens fan creure una realitat fictícia?
- 15 I ara, amb l’expansió de la intel·ligència artificial, podem creure tot el que veiem en les nostres pantalles?
BRANQUES I FOC 2023
Aquest de la caverna és, per tant, un tòpic creatiu que ens serveix per adonar-nos de la fragilitat de les nostres creences.
Antoni Miró juga una vegada més amb el receptor i el fa reflexionar sobre el seu entorn al mateix temps que dona un toc d’alerta al voltant de l’esperit crític de la societat actual, sovint adormit o narcotitzat.
Un joc semblant fa l’artista amb la sèrie “No és una sabata” que està formada per diferents obres sota el mateix epígraf o a la sèrie “No és un bodegó”.
Preguntes
- 16 Però, és o no és un bodegó el que ens mostra Antoni Miró?
- 17 I des del punt de vista platònic?
- 18 Per què planteja aquest dilema l’autor?
Lligat a la implicació històrica, que és una constant de l’obra de l’artista d’Alcoi, Antoni Miró fa homenatge a diversos personatges històrics que al llarg del temps han pres una posició a favor del poble, una implicació social que sovint els va generar empresonament o fins i tot la mort.
PEPE MÚJICA 2015 
SALVADOR ALLENDE 2012 
AL CHÉ 2012 
LLUÍS COMPANYS 2012 
A MARCOS 2012 
A PUIG ANTICH 2012
Preguntes
- 19 Busca informació a Internet sobre aquests sis personatges?
- 20 Què tenen en comú? Què els diferencia?
- 21 Per què creus que Antoni Miró els retrata?
- 22 A quin personatge del món de la política li faries tu un retrat homenatge? Per què?
Com pots veure, la filosofia també impregna l’obra d’Antoni Miró. El doctor Josep Sou en els seus estudis breus demostra i exemplifica aquesta connexió:
Quan Locke (1632-1704) estudia l’origen del nostre coneixement, i labora el seu pensament al voltant de la teoria de «les idees innates», conclou amb la tesi de que no existeixen les idees innates a la nostra ment, ni dins l’ordre teorètic ni tampoc en l’ordre pràctic (moral). [...] I com Locke, també l’artista Antoni Miró, el qual xifra, en bona mesura, el seu quefer constructiu a partir de l’experiència, resol de manera essencial l’alquímia de la seua producció pictòrica i creativa. I a més ho farà en una doble direcció: l’experiència que s’hi assoleix al través dels sentits, per tant de manera externa, i aquella que s’hi produeix mitjançant l’auto-percepció, és a dir la reflexió. [...] A partir de les sensacions (coneixement extern), s’hi basteix el vast territori del pensament propi (auto-percepció), quan s’arbora, de forma clara, l’innegable valor de l’experiència com a eina eficaç en la recerca de continguts, i que vestiran la facultat d’esguardar la vida per a referir-la mitjançant la labor artística.
Tot el que fem a la vida respon a una manera d’entendre el món, a una filosofia pròpia de vida. Actuem d’una determinada manera atenent als nostres imperatius morals i aquestes idees ètiques també es reflecteixen en la creació. En el cas d’Antoni Miró, aquests valors morals propis basats en la solidaritat i la llibertat són molt evidents.
Josep Sou, “Des de l’empirisme de John Locke al valor de l’experiència en Antoni Miró” dins Estudis breus, Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes
Preguntes
- 23 Sabries identificar els valors d’una persona a través d’allò que canta, escriu o pinta?
- 24 Ets capaç d’entendre la ideologia i els valors (positius i negatius) que s’amaguen rere produccions famoses com La casa de papel o El joc del calamar o, fins i tot, en els contes infantils tradicionals?
- 25 Posa un exemple d’alguna creació, del tipus que siga, en què has sigut capaç de descobrir quina filosofia de vida o quin pensament polític o social el sosté.