Si observem amb deteniment l’obra d’Antoni Miró ens resulta fàcil descobrir referències més o menys explícites a altres artistes.
En el primer dels quadres, el nostre autor fa una reelaboració del famós quadre de Velázquez on apareix pintat a cavall el comte duc d’Olivares.
En el segon cas, apareixen les figures d’homes amb bombí que poblen els quadres de René Magritte i altres artistes compartint les creacions originals d’Antoni Miró
En el tercer cas, Antoni Miró ens ofereix una visió de la Mona Lisa molt especial, just la mateixa perspectiva que solen tenir els visitants del museu de Louvre on està exposada, una visió on la part protagonista l’adquireix la gent i no el quadre.
En realitat és el mateix que fer un quadre d’un paisatge, un bodegó, un retrat… o mirar un quadre d’un museu...
Les referències mironianes abracen un gran nombre d’artistes i no són mai gratuïtes. La sèrie Pinteu Pintura acull bona part de les pintures nascudes de la inspiració d’altres obres d’art demostrant així que la bona pintura pot perviure i conviure a través del temps.
Antoni Miró entén que l’art que hem rebut com a herència cultural es pot fer servir i adaptar-lo al món present. Encara que una obra siga antiga se li pot donar una nova transcendència.
Antoni Miró aprofita obres populars amb la voluntat de donar-nos un nou missatge, un nou pensament, sovint de denúncia de les injustícies. La llibertat creadora de l’artista tot ho permet i amb aquesta opció engrandeix el referent cultural i el revifa.
En realitat, l’artista és una persona que contempla el món i, inspirant-se en el que veu, ho plasma en una obra d’art segons la seua perspectiva única i personal. Tant se val que el que li cride l’atenció siga una posta de sol, un paisatge concret o una altra obra d’art. Sempre se’ns ofereix una nova lectura de la realitat existent. L’important és el batec de vida i les sensacions que s’aporten a la nova creació a través del seu art.
Per això, Antoni Miró juga amb els pintors i amb la pintura. Fa referències a les imatges dels quadres però també els converteix en protagonistes del seu joc de creació. Així Picasso pot mostrar-se de diferents colors o amb un barret fet de fulls de periòdic.
Antoni Miró en l’obra “Mediterrània” utilitza la figura principal del quadre “La sieste” de Paul Gauguin mirant a l’horitzó blau una imatge de Joan Miró emboirada i baix sobre la mà una carta amb una obra de Paul Klee.
O, en el següent cas, Antoni Miró barreja dues obres molt reconegudes, com l’autoretrat de Albrecht Durer i els elements geomètrics de Piet Mondrian.
En l’art tot és possible perquè la imaginació no té fronteres.
Preguntes
- 1 Et sembla bé utilitzar altres obres d’art com a element de construcció de la pròpia art?
- 2 Coneixes altres artistes que hagen utilitzat obres ja existents com a base per a les seues creacions?
- 3 Segur que coneixes moltes obres d’art. Quina modificaries tu i per què?
- 4 Et proposem un joc similar al que fa Antoni Miró. Què inclouries o què canviaries en aquests quadres de l’artista per fer-los diferents o per donar-los una visió del teu pensament?
És evident que els coneixements artístics formen part del bagatge cultural d’Antoni Miró i una de les fonts d’aquest saber es troba als museus. Antoni Miró utilitza els museus com a objecte pictòric perquè en realitat tant el continent com el contingut aporten bellesa.
A dintre dels museus hi ha les obres més preuades, les que han marcat la història de l’art. Obres que Antoni Miró no pot evitar reconèixer a través de noves creacions.
Preguntes
- 5 Si fores capaç de pintar, quina obra famosa t’agradaria recrear? Per què?
- 6 Segur que saps utilitzar els filtres i les diverses eines disponibles al teu mòbil. Agafa una obra artística i refés-la. Si ho creus convenient, uneix la teua imatge a la de l’obra. Aconseguiràs així una visió molt personal d’una creació famosa.
Però ja sabem que la mirada d’Antoni Miró va sempre més enllà de la seua simple contemplació i ens suma la reflexió personal. Sovint, al costat d’edificis preciosos, de museus, de carrers transitats plens de botigues i luxe, hi ha el contrast de la gent més humil i pobra. Els més necessitats transiten pels mateixos llocs idealitzats i semblen invisibles als ulls de la majoria. No per als d’Antoni Miró.
Preguntes
- 7 T’has fixat alguna vegada en la gent que envolta els llocs més emblemàtics de les grans ciutats?
- 8 Per què creus que hi ha tanta gent pobra al voltant dels llocs més turístics?
- 9 Què intenta demostrar Antoni Miró oferint aquest contrast en les seues pintures?