Un dels fils argumentals de l’obra d'Antoni Miró és el referit a la història dels Països Catalans i la repressió viscuda a través dels segles.
Per això, personatges com El comte duc d’Olivares o fets històrics com la batalla d’Almansa prenen especial rellevància.
Preguntes
- 1 Saps qui és el Comte duc d’Olivares?
- 2 A quin rei servia?


Preguntes
- 3 Què va passar a la Batalla d’Almansa?
- 4 Quines conseqüències va tenir?
- 5 Per què creus que Antoni Miró es fixa en aquest fet històric?
- 6 Saps què significa el refrany “Quan el mal ve d’Almansa, a tots alcança”?
Per a Antoni Miró, recordar els fets històrics és la manera d’entendre qui som, d’on venim i per què estem en aquest moment com estem. Aquesta idea de despertar consciències és molt pròpia de l’art mironià. Potser per aquesta sinceritat i voluntat de denúncia, la seua obra no sempre és ben rebuda.

Aquesta obra, que s’anomena “25 d’abril 1707”, estava ubicada a Gandia en la rotonda de la plaça 25 d’abril fins que va ser traslladada al Parc del País Valencià pel govern conservador de la ciutat. Un lloc més apartat, amb menys visibilitat i perdent la perspectiva original.
Podeu veure en aquest vídeo l’ubicació original: 25 ABRIL 1707: L'obra en diàleg amb la ciutadania
De la mateixa manera, Antoni Miró va rebre pressions de la premsa conservadora per pintar la repressió i fins i tot, una agrupació ultra va demanar que es retiraren unes escultures de l’artista a la Marina de València per considerar-les escandaloses des de la seua òptica immobilista.

La censura ens sembla pròpia dels règims poc democràtics i d’èpoques passades, però malauradament, encara és molt present als nostres dies. Per exemple, l’escriptor Salman Rushdie encara és perseguit per haver publicat un llibre anomenat Versos satànics.

Però també prop de nosaltres observem traces de censura avui en dia. Alguna portada del setmanari humorístic El jueves ha sigut censurada perquè no agradava a la casa reial, hi ha rapers que s’han exiliat o estan a la presó per les lletres de les seues cançons, com Pablo Hasel i, fins i tot, algunes xarxes socials molt populars impedeixen, per exemple, que aparega un pit en els seus murs com si el pit femení fos una cosa vergonyosa o incitadora del pecat.
Preguntes
- 7 Creus que la societat és cada vegada menys tolerant?
- 8 Creus que es pot opinar sobre tot o cal limitacions? I, en tot cas, qui ha de posar aquest límits i per què?
- 9 Els artistes han de poder dir el que pensen sempre? Es pot coartar la llibertat creativa? Com?
- 10 Quina mena de països apliquen la censura?
- 11 Coneixes altres obres o llibres censurats a l’estat espanyol o arreu del món?
- 12 Per què creus que els governants i alguns grups de pressió intenten retirar obres d’art?
En realitat, l’art compromés d’Antoni Miró sempre pren com a base els drets humans. És per això que hi ha moltes obres que reflecteixen aquest anhel de denúncia de les injustícies, també les que es donen en l’actualitat.
Podem destacar, per exemple, la sèrie de pintures dedicades als més necessitats, “Pobres”. Sovint Antoni Miró posa el focus de la seua creació en aquells llocs on la mirada no vol detenir-se i ens mostra una imatge de realisme social que pot resultar incòmoda.
MENDICAR, 2010 / Barcelona
LA VOLUNTAT, 2005 / Barcelona
HOME CARGOL, 2010 / Barcelona
En aquest enllaç podeu veure més obres de la Sèrie “Pobres”: Pobres (2004-2010)en cervantesvirtual.com
Preguntes
- 13 Quina actitud solem prendre quan veiem la necessitat i la pobresa al nostre costat?
- 14 Per què creus que hi ha tanta gent necessitada al nostre entorn?
- 15 Quines mesures creus que s’han de prendre per resoldre el problema pandèmic de la misèria a les nostres ciutats?
- 16 Creus que és correcta la posició de denúncia d'Antoni Miró?
Sovint tendim a pensar que la història només és una narració dels esdeveniments del món feta per grans personatges. Antoni Miró posa el punt de mira en el veritable protagonista de la història que és el poble. Per això apareixen nombrosos quadres en què els actants principals són éssers anònims però, en realitat, són el més representatiu d’una societat.
-
GOVERNO LADRO, 2012 / Roma
MANIFESTACIÓ, 2010 / Balcans
DIMISSIÓ, 2014 / Madrid
DESNONAMENTS, 2014 / València
RETALLS 2015, / MadridCONTRA LA TROIKA, 2013 / Lisboa
Això ho podem veure, per exemple, en la col·lecció d’obres que porta per nom “Mani-Festa” en cervantesvirtual.com, sorgida a partir de les nombroses revoltes de la població arreu del món per protestar contra la injustícia o la guerra. En aquests quadres, el col·lectiu i les persones anònimes prenen el paper principal de la Història.
Podeu veure el vídeo de l’Exposició de la Llotja del Peix d’Alacant “Mani-Festa” 2015: "MANI-FESTA" La festa col·lectiva per la reivindicació dels drets feta imatge
Preguntes
- 17 Creus que, com a individu o indivídua que ets, és important el teu paper en la història?
- 18 Saps què opinen les diferents filosofies sobre el paper que juga un sol home o dona en la història?
- 19 Amb quin posicionament estàs d’acord? Creus que el teu paper és essencial o prescindible? Per què?
- 20 Has sentit que els teus drets han estat vulnerats alguna vegada? Què has fet per evitar-ho?
- 21 Has participat alguna vegada en una manifestació?
- 22 Creus en el paper de la societat civil com a motor dels canvis? Per què?