Antoni Miró naix a Alcoi, 1944, al carrer Sant Nicolau, número 87, davant els jardins de la Glorieta. Fill de Vicent Miró, ferrer, fuster i carrosser, i Juana Bravo (modista). És el petit de tres germans, Juani i Vicent.
Va anar a l’escola des dels 6 anys fins els 14 anys, a l’Acadèmia de Taquimecanografia i l’Acadèmia Sirvent fins el 16 anys
Als 12 anys comença a treballar en el taller del seu pare, on aprèn a fer de xapista, a pintar i a retolar vehicles.
Treballar el metall és un ofici pesat, fou una dura experiència, fa ser la universitat del treball obstinat, que conformà el caràcter futur, el de treballador infatigable.
De manera autodidàctica s’aproxima a les grans figures de la pintura, cercava en un dels pocs llibres que hi havia a casa seva, “Diccionario Enciclopédico Ilustrado” els noms de pintors i els anava copiant en una llibreta.
A l’escola sempre que podia afegia un dibuix als seus treballs.
D’aquesta manera comença amb 12 anys el seu camí per arribar a ser el que volia, pintor.
1960 Exposa per primera vegada i guanya el seu primer guardó: el premi de l’Ajuntament d’Alcoi En la VII Mostra de Pintura, Escultura i Dibuix del Centre Excursionista d’Alcoi pel seu quadre “Bodegó amb Meló”. Aquest premi va ser un gran impuls per ell.
Funda el grup Alcoiart (1964-1972), amb els pintors alcoians Miquel Mataix i Sento Masià, companys de Miró en el Grup Excursionista d’Alcoi, en la secció de Cultura Valenciana.
1965 Pintant el Barranc del Cint des de l’Església de Sant Jordi.
1965 Pintant Alcoi des del Rebolcat.
Viatja a París (1965) per primera vegada per buscar un lloc on exposar, acompanyat dels companys d’Alcoiart, en un Seat 600 que ell mateix havia reparat i pintat (de roig) en el taller de son pare.
En no trobar cap lloc on exposar, decideixen mostrar les seues obres al carrer al davant del Sacré-Coeur, Paris.
Decideix que les seues obres tindrien títol en valencià i que tots els catàlegs es faran en la nostra llengua, encara que pot incorporar altres idiomes a més a més.
Quan viatja per primer cop a Andorra als 16 anys, es queda sorprès, en veure que tots els rètols estaven escrits en valencià, la llengua que intentava escriure i en què parlava.
Estima la llengua dels seus pares i és conscient que, emprant-la, hereta el llegat cultural dels nostres avantpassats.
“Cada quadre el pinte com el sent, cada sentiment obeeix a un moment, i cada moment té una expressió o estil”.
Estudi al carrer Entença d’Alcoi 1965
Estudi Planet de Boti, a la part d’avall del Cementeri d’Alcoi 1966.
A mitjan de la dècada dels 60 coneix el cantant alcoià Ovidi Montllor, amb qui l’unirà una profunda amistat.
Ovidi va dir “De Toni recorde que és tímid, afectiu, artista, solidari, alcoià tossut, retossut, formiga, cavall pur, gat oriental, envejat, castigat, generós i estimat”.
1968 Viatja a Londres per a fer una exposició que va contractar en el primer viatge, el 1966, a la Woodstock Gallery.
1969 S’instal·la al Hotel Central de Dover, on coneix estudiants de diverses parts d’Europa. Allí coneix Gabi Hauff, que serà la seua parella fins al 1980.
Estudi a 25 Victoria Park de Dover, 1969.
Antoni Miró quan pinta vol donar eixida a uns sentiments que afloren, que pugen des del seu cor en veure que el món està mal organitzat, que la desigualtat plana per tot arreu, que hi ha sofriments, llatzèries, injustícies social i polítiques.
1970 Adquireix una casa al poble antic d’Altea, la rehabilita i s’hi trasllada a viure. Es tracta d’una combinació de casa, estudi i la Galeria Alcoiarts.
Antoni Miró, estudi Altea, 1974.
Miró rep a casa seua multitud de personalitats.
Antoni amb Genoves, Salvador Soria, Antoni Lago, Cardenas, Fina Llacer.
Galeria Alcoiarts. Organitza moltes exposicions i es converteix en punt de referència per al món cultural i artístic.
1972 Funda juntament amb els artistes Rinaldi, Pacheco, Comencini i el crític Floriano De Santi el Gruppo Denunzia, a Brescia (Itàlia)
A través de l’art denuncia les injustícies socials, sobretot les que patien les classes treballadores.
1978 Organitza a Altea un grup de pintura i l’anomenen “Els valencians”, els participants tenien entre 6 i 10 anys.
En la dècada dels 60 i 70 coneix Joan Fuster, V.A Estellés i l’escriptora alcoiana Isabel-Clara Simó.
1980 Isabel-Clara Simó va escriure: “Quan s’és Antoni Miró, un pintor que fabrica el misteri de l’art, pam a pam, i jo el veig i m’agrada mirar devanida la gent i dir en veu alta: «Veieu? Doncs és amic meu...».
Es trasllada a viure al mas Sopalmo, prop del seu estimat Alcoi.
Durant molts anys va estar restaurant el mas.
Coneix la seua companya, la pediatra Sofia Bofill.
Naix el seu únic fill, Ausiàs.
Molt sovint rep visites d’estudiants.
El Sopalmo és un espai gran que li permet treballar de nit sense molestar ningú.
Té la possibilitat que els amics, coneguts i saludats, puguen compartir estades més o menys llargues al Mas.
On també te exposada una part de la seua obra.
Continua com a gestor d’arts plàstiques, organitza amb l’Ajuntament d’Alcoi la Mostra Cultural del País Valencià de l’any 1981, una activitat magna amb més de 700 participants entre músics, cantants, escriptors, actors, arquitectes, fotògrafs i un gran nombre d’artistes plàstics.
En 1992 comença la seua amistat amb Miquel Martí i Pol.
Seguirà amb la gestió de la Casa de Cultura fins el 2000 i del Centre Ovidi Montllor, Acció Cultural del País Valencià, des del 2002, on programa les exposicions.
Ha organitzat més de 580 exposicions d’altres artistes o col·lectius i múltiples edicions.
Al 2013 reprèn la col·laboració amb l’Ajuntament d’Alcoi com a gestor de diverses sales d’exposicions.
Càtedra Antoni Miró d’Art Contemporani, Universitat d’Alacant, Ajuntament d’Alcoi i Ajuntament d’Otos, 2015.
